L’Agrupació Coral Matadepera
Matadepera i el cant coral
La història de la nostra coral ve de lluny. I no la podem deslligar dels esdeveniments que han anat passant al nostre poble al llarg dels anys. A Matadepera fa 165 anys que es canta.
Fou cap a l’any 1860 quan es formà una colla d’aficionats al cant sota la batuta de mossèn Faustí. Eren els anys dels famosos cors de Clavé. Josep Anselm Clavé i Camps projectà d’allunyar els obrers de l’ambient de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals. I la idea es va estendre ràpidament pels pobles de Catalunya.
Naturalment aquest grup coral era format per homes, ja que les dones no tenien un paper reconegut en la societat del segle XIX. Cantaven al poble, als bars i a les tavernes dels pobles veïns. Més endavant, cap a finals de segle, uns quants mataperencs engrescats varen fundar la que fou la primera coral pròpiament dita, coral L’Estrella.
Aquesta coral, també masculina, va durar uns vint anys, fins a la seva dissolució. Però el seu final no va impedir que uns quants aficionats al cant es continuessin trobant per cantar les caramelles pel poble i per les masies de l’entorn.
Aquestes cantades esporàdiques es van mantenir fins que, cap al 1918, un grup de joves van fundar el Chor Mataperenc. El formaven una trentena de joves entusiastes que cantaven a quatre veus, tenors primers, tenors segons, baixos i barítons. El seu director fou l’Antoni Morera i Trullàs que també dirigia la Societat Coral Joventut Terrassenca, coneguda avui amb el nom de Coro Vell.
Els estatuts del cor eren prou explícits. Els socis estaven obligats a pagar una quota mensual, i a assistir a les reunions convocades pel president i per descomptat als assaigs, sota pena d’expulsió de la societat. Aquests estatuts estan datats el vuit de novembre de 1922. La llàstima és que al cap de poc el cor va plegar. Entre 1925 i 1930 hi havia dos cors de tendències polítiques diferents
Altra cosa era la música religiosa. Estava encomanada a les dones, que sota les ordres del mossèn corresponent i en algunes èpoques sota la batuta d’algun músic, cantaven a l’església en dates assenyalades (el mes de Maria, Nadal, Setmana Santa…). Sembla que també hi va haver algun grup d’homes que cantaven gregorià. També des de l’església es formaren grups infantils que cantaven les caramelles.
La guerra civil va estroncar la vitalitat del moviment coral liderat al nostre país per la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Era una entitat creada amb objectiu de promoure i difondre la música coral catalana. Després de la guerra civil, va caldre esperar fins a mitjan dels anys cinquanta per recuperar la vitalitat del moviment coral.
La primera Agrupació Coral
I fou aleshores quan al juny de 1950 es constitueix l’Agrupació Coral de Matadepera, la nostra predecessora genuïna. El mestre Miquel Margarit i Tapioles en va ser el director. En un principi només era formada per veus masculines, però quatre anys més tard, s’hi pogueren incorporar les dones gràcies a la seva transformació en una coral de veus mixtes.
La llàstima és que només va durar uns set anys. Durant aquest període van treballar un repertori força interessant, format per obres de músics clàssics -Bach, Brahms, Schubert-i obres populars catalanes harmonitzades pels músics que en aquells anys es destacaven en el cant coral català, com per exemple Antoni Pérez Moya, Manuel Oltra i el mateix Mestre Margarit.
La formaren més de quaranta cantaires i quasi dos-cents socis protectors. Aquests eren els que ajudaven econòmicament la coral, atès que calia pagar-ne les despeses (el mestre, els desplaçaments, etc). En la seva breu vida va actuar a Terrassa, a Sabadell i va participar al Romiatge d’Orfeons a Montserrat, quan ja podien lluir un repertori prou consolidat.
En aquest aplec s’hi reuniren 45 corals de diferents ciutats i pobles de Catalunya amb un concert multitudinari a la plaça del monestir, dirigits pel mateix Lluís Maria Millet. Això era el 14 d’octubre de 1956.
L’última actuació de l’Agrupació Coral fou l’any 1957.
La segona Agrupació Coral. La represa
Van haver de passar vint anys perquè l’Agrupació Coral de Matadepera reprengués les seves activitats. Al llarg dels anys d’inactivitat, uns pocs cantaires es reunien ara a casa de l’un ara a casa de l’altre per preparar caramelles o cançons nadalenques que oferien a un públic familiar i proper. Fou d’aquesta manera que la flama no s’apagà del tot. Fins que aquest grupet entusiasta li va demanar a un músic, que s’havia establert al poble, la seva ajuda per a fer petits concerts a cases de familiars i amics pels volts de Nadal i poc després per les festes de Sant Sebastià. Aquest músic fou en Joaquim Sabater i Mitjans.
I va ser aleshores que el grup coral començà a tenir consciència de represa de l’anterior agrupació coral, tan enyorada. Era l’any 1978. Eren temps de canvis socials i polítics. Es començava a deixar enrere el franquisme i les seves limitacions, prohibicions i censures i s’albiraven nous temps de llibertat.
Ben aviat, a la primavera, es fa la primera cantada al cim de la Mola, acte que s’ha anat repetint, any rere any fins el 1986. I també ben aviat, trobades amb altres corals per compartir cançons i públic.
La coral s’obre a tot el poble i nous cantaires s’incorporen al goig de cantar. De manera que al cap de cinc anys, cal anar a la recerca d’un nou local per assajar. Ja no valen les cases particulars i tampoc la rectoria on assajaven darrerament. El petit grup inicial s’havia convertit en una cinquantena de cantaires.
Des de 1968 els grups corals es podien integrar al Secretariat dels Orfeons de Catalunya (1960-1981). Més endavant, l’any 1981, aquest Secretariat canvia el nom per Federació Catalana d’Entitats Corals. La nostra coral en forma part perquè s’ha sentit sempre lligada a aquest moviment de país, a aquesta federació que impulsa i coordina les activitats corals de tipus col·lectiu, així com l’assessorament musical, l´orientació i la promoció de nous grups.
També, el juliol de 1984 l’Agrupació Coral Matadepera queda inscrita al registre d’associacions del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, després de l’aprovació dels primers estatuts i la creació de la primera junta.
El cor es defineix com a entitat sense ànim de lucre. El conreu de la música, preferentment vocal, de tots els temps, països i escoles és la seva finalitat, així com la col·laboració en les tasques de formació i sensibilització del poble i l’ajut a la difusió de la cultura catalana.
Els primers anys
Al cap d’un any ja són capaços d’oferir un repertori prou interessant de manera que fins i tot organitzen una petita trobada de dues corals, a l’església de Matadepera, el grup Llevant de la Coral Sant Jordi i la Coral Celístia, ambdues de Barcelona. Com és habitual, cada cor realitza la seves interpretacions i finalment, els tres cors interpreten conjuntament unes quantes peces assajades prèviament.
Els primers cinc anys el cor va evolucionant positivament. A part de les nadales i cançons tradicionals s’atreveix amb autors de la talla de Bach, Buxtehude, Monteverdi, Bela Bartok. Kodaly, Mozart…. Per celebrar aquest primer lustre es publica un petit opuscle on es deixa constància dels cent anys de vida coral mataperenca.
En el 5è aniversari la coral viatja a Madrid per a fer un concert al Circulo Catalan de Madrid.
Els concerts de Nadal, ja sigui al poble o bé a d’altres indrets, i els de Festa Major a finals de l’estiu, esdevenen ja una tradició que s’anirà repetint any rere any. De manera que la coral es va convertint en una entitat lligada a la vida cultural i festiva del poble. I s’hi van afegint totes les celebracions seguint el calendari festiu local: Festes de Sant Sebastià, el festival internacional de Música de Matadepera, concert de primavera i de tardor. Entremig la coral participa en casaments, aniversaris, festes diverses, enterraments… Tot acompanyant a familiars i amics en dates assenyalades.
Als concerts s’hi van incorporant diferents instruments, en funció de l’obra a interpretar. Ben aviat una persona anònima ens regala un piano. Esdevindrà un element molt útil per als assaigs tant dels grans com dels petits. I parlem de petits perquè ben aviat el cor d’adults es veu ampliat amb un cor d’infants, això serà a començaments del 1983 a la segona part del concert del Cicle Nadalenc, on es presenta la coral infantil Picarol dirigida per Vicenç Pujol.
L’Ajuntament cedeix a la coral un espai al Casal de Cultura que ens donarà tranquil·litat i confortabilitat en els assaigs. Si més no durant un temps més o menys llarg, atès que més endavant caldrà compartir-lo amb altres entitats de la vila.
Al concert de Festa Major de 1987 es va estrenar els 6 Notturni de Mozart, amb la col·laboració de tres clarinets; interpretació que es porta també a altres municipis. I a l’any següent, el 1988, la coral farà deu anys de vida d’aquesta nova etapa. L’efemèride es commemora amb una gira per Menorca, i més tard amb un concert dins del VIII Festival Internacional de Música de Matadepera, on es va convidar la Coral Sant Jordi que ja destacava en aquells temps com a una de les millors corals catalanes.
Degut a l’agermanament dels pobles entre Matadepera i Mariapfarr (Austria) l’any 1983, l’agost del 1990 la coral viatgem cap a Mariapfarr on hi cantem una Missa juntament amb el Volksliedchor i al vespre hi oferim un concert. Aquests viatges es repeteixen els anys 2001 i posteriorment el 2009 en la celebració del 25è aniversari de l’agermanament.
Aniversaris, concerts i viatges
Quan es compleixen els 15 anys de la coral ho celebrem viatjant a Pontedeume, (A Coruña) Galicia. Vàrem fer un concert a l’església parroquial del poble, convidats per la Coral Polifònica Eumesa de Pontedeume.
El juliol del 1997 coincidint amb el bicentenari del naixement de Franz P. Schubert, la coral presenta un programa de concert anomenat “La Schubertiada”, acompanyats de piano i soprano solista i el grup coral Quartet de Nou i tot sota la direcció de Joaquim Sabater. Va ser molt exitós.
Dins el 20è aniversari de la coral, prenem part en el concert del XVIII Festival Internacional de Música de Matadepera interpretant el Magnificat de Vivaldi, acompanyats per l’Orquestra Cem, solistes i dirigida per Quim Termes.
En aquest aniversari viatgem a Portugal on cantem junt amb la coral Ares Novos en el Concert al Forum Cultural de Chasa de Alverca. Essent allà visitem Vila Franca de Xira, Lisboa i Sintra.
I ben aviat ens trobem celebrant el vint-i-cinquè aniversari (2003). Per aquesta efemèride preparem la Cantata BWV 4 de J.S. Bach. És tot un repte. Al concert ens hi acompanyaran l’Orquestra Terrassa 48, els solistes, Anna Argemí, Montserrat Bertral, Josep Lluis Moreno i Jordi Boltà, sota la direcció de Víctor Rabasseda. En aquesta ocasió cantem a l’Església Parroquial i continuant la celebració, el mes d’agost la coral viatja a Tallin (Estònia).
Un cop a Tallin, fem un concert a l’Ajuntament a la sala dels ciutadans de Raekoda. Dos dies després, a l’església Kaarli Kirik cantem sota la direcció de Glòria Coma i en acabar el concert el President d’Europa Cantat, Sr. Aamer Saluveer, va felicitar a la coral.
L’any 2005 sota la direcció de Lluís Vila, en el XXV Festival Internacional de Música de Matadepera, presentem un concert d’autor de l’Escola de Montserrat amb cançons del Llibre Vermell i dels autors A. Viola, A, Rodamilans, J. Cererols, N. Casanoves, F. Sors i P. Casals, acompanyats d’orgue i solistes.
Dins el mateix any estrenem l’obra Bres de Nadal, composició musical del nostre director Lluís Vila i la lletra de Gabriel Genescà. Junt amb nosaltres hi van participar el cor de noies de l’IES Matadepera, cor infantil de l’Escola de Música F. Mompou.
Viatgem a Roma l’any 2007 amb el nou director Emili Fortea, en aquesta ocasió i de la mà de Mn. Valentí Misserachs, Mestre de Capella de Santa Maria la Majore, tenim la gran sort de cantar la Missa acompanyats a l’orgue pel mateix mossèn i també participem als concerts de l’Associazione Internazionale Amici della Musica Sacra a la basílica de San Eustachio. Hi cantem cançons d’autors dels s. XII fins el s.XX, incloent dues composicions de Mn. Misserachs: Laudes et Gratiae i Cantate Domino.
Així la coral va anar celebrant els aniversaris més importants, en el 30è aniversari (2008) amb el programa “Música Veneciana de A. Lotti i A. Vivaldi” a l’Església de Matadepera amb l’Orquestra Terrassa 48 i solistes, es canta el Gloria d’Antonio Vivaldi.
Per celebrar aquest aniversari, el mes de setembre marxem de viatge a Bratislava (Eslovàquia), on fem un concert a l’Església Jesuïta del Sagrat Salvador i l’endemà un concert a Viena a l’Església de Santa Tecla.
El novembre del mateix any estrenem la Cantata Sant Llorenç amb poemes de Salvador Vinyas, Enric Gall, Àngel Guimerà, Ferran Canyameres i composició musical i direcció de Lluís Vila Casañas. La segona part cantem de G. Fauré: Cantique de Jean Racine i fragments del Rèquiem, dirigits per Emili Fortea.
Amb arranjaments del nostre director per Nadal de 2009 la coral estrenem: Nadala Oblidada.
El desembre del 2010, amb la nova directora Rosa Maria Ribera i organitzat per Royary Club, cantem un concert de Nadal a les esglésies de Sant Pere, acompanyats en el piano per Jesús Silvestre i l’orgue amb Jordi Figueras.
L’any 2013, essent el 35è aniversari de la Coral, participem al XXIII Festival Internacional de Música de Matadepera. Es presenta el programa de Valsos Amorosos de Brahms, Himne de Mendelssohn, Nit de F. Schubert, Cantique de Jean Racine de G. Fauré i fragments de Carmina Burana de C. Orff. Acompanyats de piano i soprano solista. No férem cap viatge però si que va ser un any de molts concerts.
Durant l’any 2014 junt amb l’Orfeó Manresà, la Massa Coral de Terrassa i la cobla La Filantròpica fem El Batec de la Sardana en el Museu de la Tècnica de Manresa. Dins el mateix any, participem a la festa de la Diada 11 de setembre a Barcelona, organitzat per la FCEC en el vèrtex de la V.
El 18 de juliol del 2015, participem junt amb Americantus, coral Ariadna, coral Càrmina, coral de Gironella, Cor mixte d’Igualada i cantaires de la FCEC al concert a la Basílica de Montserrat en el 5è Festival Internacional Orgue de Montserrat, cantant la Missa de Santa Cecilia de Charles Gounod, amb el tenor Jordi Padulles, el baix Josep Pieres, la soprano Ulrike Haller i orgue Josep Paradell, tots sota la direcció de Daniel Mestre.
El novembre del mateix any participem a la Cantada a la Missa de Celebració del 5è aniversari de la Dedicació de la Sagrada Família pel Papa Benet XVI i Benedicció de la Sacristia, junt amb 14 corals, 5 escolanies i tres corals de Pueri Cantors, dirigits per Raimon Romaní i acompanyats per l’organista Juan de la Rubia.
El 2016 cantem al Palau de la Música de Barcelona i a l’Auditori de Terrassa la Passió segons Sant Mateu de J. S. Bach. Hi participen el cor Anton Bruckner, el cor Ciutat de Mataró, cor de Veus Blanques del Conservatori de Terrassa amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, solistes i el narrador Elies Barberà tot sota la direcció de Xavier Puig.
El juliol del mateix any participem al XXXVI Festival Internacional de Música de Matadepera, amb un espectacle amb poemes, vídeos i cançons anomenat Món Enllà per sensibilitzar als espectadors del drama que viuen els immigrants que viatgen en pateres i les morts que es produeixen pel Mediterrani, sota la direcció musical de Rosa M. Ribera, direcció teatral Rosa Aguado, l’actriu Àngela Vilarrubias, el muntatge visual de Míriam Vila i acompanyats per músics de vent i piano.
Els mesos de novembre, a la Basílica de Santa del Mar i desembre, a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat i al Teatre el Jardí de Figueres, participem al Concert Solidari contra la pobresa infantil a favor de Càritas Diocesana de Barcelona amb el Cor i Orquestra UNESCO amb l’obra El Messies de Haendel i sota la batuta de Gonçal Comellas i Rosa M. Ribera, direcció del cor, les solistes Maria Mateu, soprano, Marisa Roca, contralt, Beñat Egiarte, tenor i Pau Bordas, baix.
El 26 de juliol del 2017 a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona dins el 11è World Symposium on Choral Music organitzat per la FCEC participem al concert que agrupa 27 corals per interpretar onze obres que van des del segle XI a XXI i dirigits per 11 directors del nostre país.
L’any 2018 i pel 40è aniversari l’Agrupació Coral participem al XXV Concert de Quaresma de la Catedral del Sant Esperit de Terrassa cantant el Rèquiem de J. Routter i 5 Motets, amb un quartet de contrabaix, oboè, violoncel i piano i soprano solista.
A l’octubre (12-13-14) viatgem a París on cantem junt amb el Cor AIME a la Chapelle de la Congrégation du Saint Esprit de Paris. Aprofitem l’estada per visitar la ciutat.
El 9 i 11 de novembre participem en els cors de l’òpera Aïda de G. Verdi en el teatre Principal de Terrassa, acompanyats per l’Orquestra Terrassa 48 i altres cors, tot sota la direcció de Joan Manau amb Rosa Ma Ribera d’assistent musical.
L’Abril del 2019 amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i solistes, es fa un concert participatiu de les obres de Rèquiem de G. Fauré i Rèquiem de J. Rutter, nosaltres cantem amb el Cor de Cambra d’Enric Granados de Lleida, Cor de Cambra del Palau de la Música de Barcelona i el Cor Montserrat de Terrassa a l’Auditori del Centre Cultural de Terrassa. El dia següent presentem el mateix programa al Palau de la Música de Barcelona, on s`hi afegeixen els cors Tryricherae de Tortosa, el Cor Ciutat de Tarragona, el cor Belles Arts i el Cor Pax de Sabadell, sota la batuta de Xavier Puig.
L’any 2020 i degut a la pandèmia de Covid, estem tots confinats, però la música no para i es fa un concert gravat amb imatge de cada coral que hi va participar i posant totes les veus en comú, cantant: Senyor Sant Jordi, música de Francesc Vila i lletra de Salvador Espriu. Una iniciativa que va reunir 700 cantaires de tot Catalunya.
El setembre del 2021 amb el nou director, Pol Pastor, comencem a treballar el programa de Nadal assajant la Missa Brevis in G de W. A. Mozart.
El 2022, cantem un concert a l’església de Matadepera amb el programa de Liturgical Suite d’Eugene Butler.
Per commemorar el 45è aniversari, l’any 2023, viatgem a Euskadi, ens allotgem a Hondarribia, allí fem un concert a l’església Santa Maria Magdalena i l’endemà anem cap Donostia on cantem amb les corals Cum Jubilo Abestatza de Donosti i la coral Goiz Eguzki Abestatza d’Hernani a l’església de Zurroaga.
El 29 i 30 de desembre fem els concerts de Nadal junt amb la coral Santa Rosalia de Torredembarra, cantant la Missa Brevis Sancti Joannis de Deo de Joseph Haydn, dirigits per Pol Pastor i Jordi Boltà, amb l’acompanyament musical de quatre violins, dues violes, un violoncel, un contrabaix i organista, amb la soprano Natalia Casasús
Pel concert de Nadal del 2024, amb la Coral Xalesta d’Hospitalet i Quòtlibet Grup Coral de Molins de Rei, acompanyats per Ensemble Instrumental i solistes, preparem el repertori El nostre Nadal de Francesc Civil i el Rèquiem de Gabriel Fauré, per commemorar el Centenari de la seva mort. Vàrem fer tres concerts, els primer a l’Hospitalet, el segon a Molins de Rei i el darrer a l’Auditori Municipal de Terrassa. Dirigits per Pol Pastor i Albert Santiago. Van ser un gran èxit.
El dia 11 de maig del 2025 de 10h del matí fins a les 6 de la tarda, la nostra coral participa a la Trobada de Corals en motiu del Mil·lenari de l’Abadia de Montserrat. La Federació Catalana d’Entitats Corals organitza aquesta trobada que agrupa 62 corals i més de 2.500 cantaires de tot Catalunya, al matí les corals canten separades per tots els racons del Monestir i a la tarda, a dins la Basílica.
La consolidació
Els intercanvis amb altres cors es fan habituals, ja sigui a casa o fora. I no només intercanvis pròxims.
L’Agrupació Coral ha fet intercanvis amb corals d’Andorra, Àustria, Euskadi, França, Galícia, País Valencià i Portugal i ha actuat en diferents poblacions de la geografia catalana, diverses vegades a la població austríaca de Mariapfarr (agermanada amb Matadepera) i també a Avignon, Bratislava, Cuenca, Donostia, Hondarribia, Madrid, Menorca, París, Pontedeume, Roma, Salzburg, Tallinn i Viena. La relació amb altres corals o altres entitats locals o foranes és també un signe d’identitat.
Les trobades amb les corals forasteres, que fan estada al poble, impliquen diferents entitats culturals que ens ajuden a fer més agradable i acollidora l’estada dels cantaires. Gegants, Mariners de Riera, Escoles, Grallers… tots s’involucren en aquestes manifestacions culturals festives.
Aquesta col·laboració i complicitat entre les diferents entitats locals també genera l’enregistrament sonor (CD) d’El Ball de l’arbre, peça tradicional recuperada a les primeries dels anys vuitanta del segle XX i el Goigs de Sant Llorenç. És l’any 1996. Hi col·laboren totes les entitats musicals del poble: Grallers, Escola Frederic Mompou, Banda de Matadepera, Mariners de Riera, Quartet de Nou i la nostra Agrupació Coral.
Els anys han anat passant i aviat celebrarem el nostre cinquantenari (2028). Els alts i baixos s’han anat reiterant en diferents ocasions. Ja sigui per la marxa de cantaires, sobretot homes, ja sigui pels canvis de director, o bé per causes alienes. Per exemple, durant la pandèmia del coronavirus, ja ens tens assajant a través de les pantalles. I ens adonem dels grans beneficis del cant coral a tots nivells, del gran valor que té el contacte entre les persones, el valor de cantar plegats. Però malgrat les circumstàncies ens disposem a preparar l’enregistrament col·lectiu del Senyor Sant Jordi, obra de Francesc Vila sobre text de Salvador Espriu. Un enregistrament col·lectiu que havia convocat la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme amb la col·laboració de la Federació Catalana d’Entitats Corals. Hi participen una trentena de cors. “700 veus, un sol cor” es va presentar el dia de Sant Jordi de l’any 2020. https://www.youtube.com/watch?v=RvXK4Mn-mMI
La direcció
La direcció musical del cor ha estat en mans de diferents professionals. Molts recordem els primers 20 anys, quasi seguits, de direcció d’en Quim Sabater. Més endavant altres músics prenen el relleu: Víctor Rabasseda, Lluís Vila, Emili Fortea, Rosa Ma Ribera, Laia Prat, Pol Pastor i l’actual director Esteve Costa, amb tots ells anem avançant i aprenent i portant a terme nous programes de concert que ens fan créixer com a cor i gaudir de la música.
El repertori
El repertori va evolucionant positivament al llarg dels anys i s’hi van incorporant de mica en mica, partitures més complicades. Hi ha peces que han suposat un salt qualitatiu en les seves interpretacions. Reptes que han coincidit en moltes ocasions amb els aniversaris de la coral o amb trobades especials amb altres cors.
El repertori de l’Agrupació Coral de Matadepera recull música de totes les èpoques i estils, amb programes dedicats a música catalana de diferents segles dels quals destaca el dedicat a obres de l’Escola de Montserrat. També contempla cançons d’arreu, del Renaixement, romàntiques, tradicionals i d’autor.
De mica en mica anem incorporant obres de gran volada que ens han fet vibrar d’emoció. Recordem A Ceremony of Carols de B. Britten, l’Stabat Mater de Pergolesi, Cants Moravis Opus 32 de A. Dvorak, Tapestry of Light de J.M. Martin, Dido i Aeneas de H. Purcell, El Mirador de J. Vila i Avui és el dia de B. Vivancos i totes les altres obres abans esmentades.
El cor infantil Clau de Sol
L’any 1982, portats per l’entusiasme, es crea el cor infantil Picarol, que esdevindrà la pedrera per garantir la continuïtat de l’agrupació. Serà un cantaire del grup d’adults el que la dirigirà en una primera etapa, en Vicenç Pujol.
Però al cap del temps la coral petita es va fent gran. Ja a l’any 1991, els infants cantaires s’han dividit en tres grups per edat. I més endavant, atesa la quantitat de nens i nenes, es planteja la necessitat de constituir-se en entitat independent. Per motius administratius, ha de canviar el nom. De Coral Picarol passarà a dir-se Coral Clau de Sol.
Actualment ofereix la iniciació al cant coral des dels tres anys. A més de participar en les activitats festives de Matadepera, també participa, com a membre que és del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, de les activitats conjuntes que s’organitzen.
El primer director va ser Vicenç Pujol. Posteriorment va recaure en Rosa Ma Ribera, més tard en Laura Herzog i actualment és compartida per Rosa Martínez i Laura Uroz.
